Postolímpica 2013-2014

Olympic Ring (1992) from Hospitalet de Llobregat, 2014 ©Pol MasipLluís Companys Olympic Stadium (1927), 2013 ©Pol MasipPalau Sant Jordi (1990), 2013 ©Pol Masip Bernat Picornell Swimming Pool (1972), 2014 ©Pol Masip INEFC (1991), 2014 ©Pol Masip Europe Square (1992), 
2014 ©Pol Masip Frank Gehry's Fish Sculpture and Mapfre Tower(1992), 2013 ©Pol Masip Olympic Village (1992), 2013 ©Pol Masip Olympic Harbour (1991), 2013 ©Pol Masip Olympic Archery Field of Vall d'Hebron (1991), 2013 ©Pol Masip Olympic Village of Vall d'Hebron (1992), 2014 ©Pol Masip Vall d'Hebron Tennis (1992), 2013 ©Pol Masip Horta's Velodrome (1984), 2013 ©Pol Masip Olympic Archery Field of Vall d'Hebron (1991), 2013 ©Pol Masip

[ENG]

In the year 1986 Barcelona is elected host of the 1992 Olympic Games. From the Democratic Transition up until this moment, a series of political reforms and prompt urban interventions are enacted, which are presented as a renovation in order to improve the city. With the announcement of the Games, a new stage begins, characterized by big changes at an accelerated rhythm that will convert Barcelona into a modern city. It is the beginning of the renowned Barcelona model1.

Once the sporting event is developed Barcelona, which had saved the economic crisis in the beginning of the 90s, sinks into a postolympic slump2, due in the end to the large event that had caused an abnormal rhythm in the city. Despite this period, the Olympics and the Barcelona model are overall considered a success that other cities should imitate. Finally, the model culminates in 2004 with another large-scale event: The Cultural Forum.

Beginning in the early 2000s, critical visions surface3 from this whole long process and from the need to search for a new model. Various authors2,3,4,5 coincide in this critique, arguing that Barcelona is evolving into a sort of theme park for tourists4, a model of the city that protects more the interests of the capital rather than the citizens5.

Postolímpica is a photographic documental essay that looks introspectively at this point that was the Olympics, and concretely its architectural legacy. These buildings and sporting installations are in a certain way the architectural remains of the short-lived event, and at the same time the foundation of the Barcelona that we know today.

 

[CAT]

Any 1986, Barcelona és escollida seu dels Jocs Olímpics de 1992. Des de la transició democràtica fins aquest moment a la ciutat s’hi duen a terme una sèrie de reformes polítiques i intervencions urbanístiques puntuals que es presenten com una renovació i millora de la ciutat. Amb l’anunci dels Jocs però, comença una nova etapa caracteritzada per grans canvis a un ritme accelerat que convertiran Barcelona en una ciutat moderna. És l’inici del anomenat model Barcelona1.

Una vegada desenvolupat l’esdeveniment esportiu, Barcelona, que havia superat la crisi econòmica de principis dels 90 cau en una fase de ressaca postolímpica2 deguda al fi del gran esdeveniment que havia provocat un ritme anormal a la ciutat. Tot i aquest període, els JJOO i el model Barcelona en general són considerats un èxit que altres ciutats voldran imitar. Finalment el model culmina al 2004 amb un altre esdeveniment a gran escala: el Fòrum de les Cultures.

A partir de mitjans dels 2000 afloren les visions crítiques3 de tot aquest llarg procés i la necessitat de buscar un nou model. Diversos autors2,3,4,5 coincideixen en aquesta crítica argumentant l’evolució de Barcelona en una espècie de parc temàtic per al turista4, un model de ciutat que protegeix més els interessos del capital que els del ciutadà5.

Postolímpica és un assaig fotogràfic documental que mira a aquest punt d’inflexió que van ser els JJOO, i en concret a la seva herència arquitectònica. Aquests edificis i instal•lacions esportives són en certa manera les restes arqueològiques de l’efímer esdeveniment, i alhora els ciments de la Barcelona dels nostres dies.

 

[ESP]

Año 1986, Barcelona es elegida sede de los Juegos Olímpicos de 1992. Desde la Transición Democrática hasta este momento, en la ciudad se ejercen una serie de reformas políticas e intervenciones urbanísticas puntuales que se presentan como una renovación y mejora de la ciudad. Con el anuncio de los Juegos pero, empieza una nueva etapa caracterizada por grandes cambios a un ritmo acelerado que convertirán Barcelona en una ciudad moderna. Es el comienzo del llamado modelo Barcelona1

Una vez desarrollado el evento deportivo, Barcelona, que había salvado la crisis económica de principios de los 90, cae en una fase de resaca postolímpica2 debida al fin del gran evento que había provocado un ritmo anormal en la ciudad. A pesar de este período, los JJOO y el modelo Barcelona en general son considerados un éxito que otras ciudades querrán imitar. Finalmente el modelo culmina en 2004 con otro evento a gran escala: el Fórum de las Culturas.

A partir de mediados de la década de los 2000 afloran las visiones críticas3 de todo este largo proceso y la necesidad de buscar un nuevo modelo. Varios autores2,3,4,5 coinciden en esta crítica argumentando la evolución de Barcelona en una especie de parque temático para el turista4, un modelo de ciudad que protege más los intereses del capital que los del ciudadano5.

Postolímpica es un ensayo fotográfico documental que mira hacia ese punto de inflexión que fueron los JJOO, y en concreto a su herencia arquitectónica. Estos edificios e instalaciones deportivas son en cierto modo los restos arqueológicos del efímero evento, y a la vez los cimientos de la Barcelona de nuestros días.

 


1- CASELLAS, Antònia (2006): “Las limitaciones del 'modelo Barcelona'. Una lectura desde Urban Regime Analysis”; Documents d’Anàlisi Geogràfica Núm. 48 pàg. 69

2- ANDREU, Marc (2008): “Moviments socials i crítica al 'model Barcelona'. De l’esperança democràtica de 1979 al miratge olímpic de 1992 i la impostura cultural de 2004

3- MONTANER, Josep Maria (2007): “El modelo Barcelona” El País 12/06/2007

4- CAPEL, Horacio (2006): “El debate sobre la construcción de la ciudad y el llamado 'modelo Barcelona'

5- ALABART, Anna (2010): “Els Jocs Olímpics de Barcelona: Oportunitats i riscos. Un balanç des de la sostenibilitat social.


Translation to English: Andrew Schwartz

Project featured in:
- Domus
- Nuevas Topografías
- Arch Daily & Plataforma Arquitectura